La Granja que no vaig Coneixer
Dic la granja que no vaig conèixer perquè tot el que sé és perquè m’ho han explicat. Era cap a finals del segle XIX, en temps del rebesavi Esteba i del besavi Màxim. 4 bous, 4 eugues i una somera, eren els motors per treballar els camps. Gallines, pollastres, capons, ànecs, conills, porcs, dues vaques i un ramat d’ovelles. Aquestes eren les espècies que es criaven. Però de fet volia començar amb el significat d’una granja en aquells moments i com era la simbiosi dels animals i humans.
Res a veure amb el que les generacions que en aquests moments estem visquen a l’antic món ens podem imaginar sobre una granja. Ni l’espai, ni l’alimentació, ni la manera de tractar-los té res a veure.
El ramat d’ovelles que hi havia a Els Masos d’en Coll, Can Barnosell, era el que proveïa dinerons per la venda dels xais. El ramat pasturava a camp obert i per les muntanyes de les rodalies
[img=546x386]https://www.elsmasosdencoll.com/wp-content/uploads/2017/02/RECOLLINT-BALES-1975-ORIG.jpg[/img]i els xais un cop tenien el pes adequat eren recollits pel tractant de bestiar. El ramat era lliure, bé lliure no, campava lliure vigilat pel pastor, només s’estabulava a la nit.
Les vaques eren per proveir de llet
Les gallines proveïen ous
Els pollastres i conills carn
El porc era per obtenir embotit i carn
Si s’obtenia més producció de la que es consumia a la família, se solia portar al mercat.
Quin era el procés i funcionament de la granja. Els animals eren alimentats de manera natural, en molts casos amb rebuig de la producció i/o del consum familiar.
Els animals de la granja
Els conills estaven en conilleres, eren construccions adossades a una paret, d’obra, amb una porteta amb tela, per alimentar-los els donaven determinades plantes que sortien soles pel camp, com el plantatge, userda i la seva ració de cereals. El conill era una bona opció per alimentació, és força productiu, el sacrifici i especejament no és complicat i fàcil de cuinar. El que no recordo és que em diguessin res de si feien alguna cosa amb la pell.Les gallines corrien lliures pel mas, tancades a la nit al galliner on tenien una menjadora amb cereals aixafats o trencats. Els ous i les truites, com no font de proteïna, tan necessària per poder treballar fent esforços cada dia. La cuina d’aprofitament era obligada en aquelles èpoques, menjar verdura bullida per dinar i truita de verdura o patates per sopar. Un ou ferrat quan no hi havia tall. A més l’avantatge que ara es desconeix perquè avui no és el mateix, un ou recollit de la ponedora avui, si el guardem en un lloc frescal, que no vol dir a la nevera pot aguantar quasi un mes. Imagineu-vos l’important que era això. Les gallines no ponen cada dia i a més tenen èpoques. En aguantar tant permetia gestionar-ne millor el seu consum.
Ah no ens oblidem de parlar de les lloques, si lloques les gallines que covaven els ous. Quan es volia que naixessin pollets i polletes, es deixava que una gallina es posés lloca, aquesta deixava de pondre i s’agafaven uns 15 ous es posaven en una caixa la gallina dintre i es tapava durant un parell de dies perquè no s’escapés i es quedés allà. La gallina augmenta la temperatura corporal més o menys fins als 39º, la incubació d’ous es produeix a partir dels 37º-37,5º al cap de 21 dies, naixent els pollets i polletes, que curiosament quan la gallina saltava del niu i anaven per terra, el primer que fan és picar, picar i menjar. A partir d’aquí a créixer.
Els pollastres. Del grup de pollets i polletes que havien nascut, algunes polletes seran guardades per gallines de posta i tota la resta es deixarà créixer i quan sigui prou gran se sacrificarà per menjar. Si els meus avantpassats provessin el pollastre que ara hi ha a les carnisseries, segur que no el voldrien menjar. El pollastre d’abans era un pollastre fet, de més de tres mesos d’engreix, carn feta i gustosa. Una mica més dura segur.
I Els Capons, probablement molts de vosaltres no hauran ni sentit parlar dels capons. Però en aquell temps eren habituals, no us diré que tots els pollastres passaven per aquí, però si molts, sobretot quan es volia fer créixer molt per alguns àpats especials. El capó per Nadal. Els capons són pollastres castrats, si castrats que els hi han tret els testicles. Com tots els animals castrats, perden el poder de fecundar i també gran part de la viralitat, això fa que l’energia que haurien de gastar per intentar procrear, la lluita amb d’altres similars, els esforços per obtenir un aparellament desapareixen i tota l’energia que ingereixen va a crear massa muscular i greix. Doncs per això els capons eren més grossos, frondosos i polputs (com deien els vells) que vol dir que tenien polpa, carn. Per això per les festes majors, o dates assenyalades era habitual cuinar capó rostit.
El porc, solia estar tancat amb una quadra, els porcs lliures i buscant menjar eren un perill pel cultiu de l’hort, en un moment pot destrossar tot l’hort. Se l’alimentava amb les restes vegetals de la cuina, amb ravebleda, nap i cereals molts. Hem de pensar que l’animal arribava a pesar més de 160 kg. Pel que tinc entès de fet hi havia una femella i un berro (mascle per cobrir) quan criava es guardava un o dos porcs per la matança i la resta es venien a veïns perquè ells mateixos engreixessin o algun tractant de bestiar. Una de les coses interessants i que a temps actuals és difícil d’entendre, és “anar a menar a la truja”, és anar a portar la truja o porca quan estava en zel a una altra casa on tenien un berro per cobrir-la (prenyar-la) així no tothom havia de tenir un animal que es tenia per poc productiu, doncs només cobria un parell de cops l’any, però menjava cada dia. Ara no penseu que carregaven la truja en un carro o remolc, no, es portava caminant pel camí, normalment amb una corda lligada al turmell de la pota del darrere perquè no se li acudis escapar-se.
Ai en aquells temps, que “de la merda en feien fems”
Les vaques també estaven a la quadra. Per tal d’optimitzar els espais solien estar lligades, el ferratge del camp era tota l’alimentació que rebien, a part de farratge sec i emmagatzemat. L’objectiu era disposar de llet, no pas de carn. Per això es cobria la vaca i un cop paria, uns nou mesos després de la cubrició, ja tenien llet, A partir d’aquí el vedell creixia, al cap d’uns mesos es deslletava i es continuava munyint la vaca. Les vaques poden donar llet molts mesos i per tant no es produïa una nova cubrició fins que la producció havia baixat tant que ja no hi havia prou. És per això que normalment es tenien dues vaques, que s’alternaven en la producció de llet.
Els vedells, pel que tinc entès aquí al mas, no es mataven els vedells, s’engreixaven i es venien, suposo que el motiu era que guardar en aquell temps la carn, no era com ara, i un vedell són molts kg de carn. A més eren una bona entrada de dinerons, que ben bé anaven.
Bé fins aquí el que de ben petit em van explicar de com era la granja d’animals al mas. El proper article us explicaré el que jo si he viscut. Continuarem veient com el meu avi tenia vaques, el meu pare va posar una granja de truges i jo més endavant una granja de conills i un ramat de cabres, a més de com es tenien les gallines, i els pollastres.
